Llegida en tres dies, molt recomanable per amants de les distòpies.

A més d’un divertimento amb tocs àcids hi he trobat una intel·ligent crítica a la nostra obsessió per no envellir, a la manipulació a la que cedim i un cant a les amistats a les que cedim i un cant a les bondats de les amistats intergeneracionals.

Vaja, que m’ha agradat.

Volia saber com acabaria la peripècia vital de la protagonista, l’Elisa, que la Mar Bosch ens detalla amb veu jove i fresca que fa homenatge a la vellesa.

Ressenya escrita per Rosa Vilà Font, lectora i col·laboradora de CalMot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

CalMot
Visió general de privacitat

Aquest lloc web utilitza cookies perquè puguem oferir-te la millor experiència d'usuari possible. La informació de les galetes s'emmagatzema al vostre navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu al nostre lloc web i ajudar el nostre equip a entendre quines seccions del lloc web us resulten més interessants i útils.