– Amèlia de les Camèlies d’Etna Miró. L’Amèlia és només una de les moltes noies que zumzegen per l’Eixample de Barcelona. Què hi cerquen? Una oportunitat per a brillar, per a participar de l’escenari tan fabulós com verinós d’una joventut que s’esvaeix precipitadament, ofegada entre l’aparença i l’autenticitat. Aquestes abelles només coneixen el ritme vertiginós de la seva pròpia extinció.
– Passejant amb homes d’Ann Beattie. Una jove graduada de Harvard decideix deixar-ho tot per endinsar-se a la frenètica vida de Nova York de la mà d’en Neil, un escriptor vint anys més gran que ella que, «si li fa les preguntes adequades», promet revelar-li tots els grans secrets de la vida i de l’amor. Però, quan resols el misteri que envolta un gran amor, pot ser que et trobis encallat amb una resposta que en realitat no volies.
– Criatures podrides d’Amy Twigg. L’Iris té trenta-dos anys, ha trencat amb el xicot i ha tornat a ca la mare. Treballa en un supermercat i les seves perspectives vitals són més aviat inexistents. Fascinada per la Hazel, que viu en una comuna de dones aïllada, i hi veu la possibilitat d’un nou començament. Però en aquella utopia idíl·lica no tot són flors i violes.
– Peixos d’Eva Baltasar. La nova heroïna d’Eva Baltasar s’enfronta a un dels monstres més perillosos que hi ha: l’amor a primera vista. “L’escala fosca del desig no té barana” va escriure Maria Mercè Marçal. La protagonista de Peixos s’hi estimba daltabaix.
– No vingueu al poble a reposar de Mar Camps. No vingueu al poble a reposar traça una mirada sobre un tros de país. Mar Camps camina entre les Gavarres i l’Empordà a partir d’un enfilall de records, pensaments, notes i històries en un context delicat on els pobles s’han convertit en destinacions de repòs i desconnexió per a butxaques plenes.
