Quan estava a la meitat d’aquest llibre vaig escriure a una bona amiga i vaig dir: “Estic amb el cor encongit però aprenent coses. Què més volem d’un llibre?”
Yiyun Li escriu sobre la mort dels seus dos fills amb una contenció extrema. No hi ha retòrica del dolor ni consol fàcil, ni cap voluntat d’explicar allò que no admet explicació. Hi ha, en canvi, una acceptació que no és resignació sinó una manera radical d’encarar la vida.
Aquest llibre parla de la mort, sí, però sobretot parla de persistir. De com la vida continua creixent dins i fora de la tragèdia. De com el record no és només absència, sinó també una presència que perdura.
El recomano amb una sola advertència: la tristesa entra de la primera pàgina i no marxa. Però l’acompanya una escriptura lúcida i intel·ligent que no demana ni ofereix compassió, i això, paradoxalment, és el que fa que el llibre reconforti.
Ressenya escrita per Anna Guitart, col·laboradora de la Llibreria CalMot.