Quan em pensava que ja ho havia llegit tot, arriba aquesta novel·la i em deixa amb la boca oberta, el cor encongit i un somriure.
La primera novel·la de Natalia Moreno és una història feta de memòria, infància i ferides. Una dona de 46 anys travessa una crisi profunda i mira enrere per entendre qui és avui, recuperant aquella nena que un dia va decidir anomenar-se Madonna per resistir, per sobreviure i per inventar-se una veu pròpia.
Narrada en dos temps, infància i edat adulta, la novel·la desplega un relat de dones fortes, silencis familiars, dolor i humor àcid. Hi ha una energia rebel, gairebé punk, que la fa diferent, i una veu narradora potentíssima: honesta, crua, irònica i plena d’imatges.
És una novel·la molt visual, molt física, molt metafòrica. Té moments que fan mal, d’altres que arrenquen un somriure i molts que et deixen pensant. Es llegeix amb avidesa, però queda dins. Parla del dany, del fracàs, del despertar, de la identitat i de la necessitat de recuperar la pròpia veu sense esperar cap validació externa.
Una òpera prima honesta, salvatge i lluminosa. Una història de fugida, memòria i reconciliació que recomano moltíssim.
💫
Editat en castellà per Galaxia Gutenberg
Ressenya escrita per Anna Guitart, col·laboradora de la Llibreria CalMot.