Albió d’Anna Hope no és només una història, és una experiència que es va filtrant poc a poc. És d’aquests llibres que no devores, sinó que conviden a quedar-te, a parar i a sentir.
És una novel·la de molts personatges, i allà hi ha la força. Tots tenen alguna cosa a dir, tots arrosseguen alguna cosa. Són personatges plens de contrastos, contradiccions i silencis, intentant encaixar el que senten amb el que els ha tocat viure. I, enmig de tot això, la casa, la terra, el passat… com si fóssin quelcom viu que també pesa.
M’ha agradat molt aquesta mirada crítica al privilegi i a l’herència, però sense sermonejar. És allà, de fons com una pregunta constant: què fem amb el que rebem i què significa realment pertànyer a un lloc.
Parla d’identitat, de pertinença i del pes de la història amb una sensibilitat que conmou. La novel·la recorda que cada persona viu i interpreta la realitat des de la seva pròpia experiència, i aquesta multiplicitat de mirades és un dels seus millors encerts.
No és un llibre per llegir amb pressa. Però qui s’hi endinsi trobarà una història que no només es recorda, sinó que transforma lleugerament: una reflexió íntima sobre qui som i què deixem enrere.
✨
Editat en català per Amsterdam Llibres i en castellà per Libros del Asteroide
Ressenya escrita per Anna Guitart, col·laboradora de la Llibreria CalMot.